Un setge és l'acció militar consistent a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, al qual pot seguir-ne l'assalt, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatísĕdĭcum, "seient", derivat de sĕdēre, "seure".
Al llarg de la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats i els grans centres de població. Les ciutats antigues de l'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats. - Vegeu informació sobre la imatge
Un setge és l'acció militar consistent a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, al qual pot seguir-ne l'assalt, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatísĕdĭcum, "seient", derivat de sĕdēre, "seure".
Al llarg de la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats i els grans centres de població. Les ciutats antigues de l'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats.
Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua! (Informació de la imatge)
Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua! (Informació de la imatge)
Un setge és l'acció militar consistent a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, al qual pot seguir-ne l'assalt, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatísĕdĭcum, "seient", derivat de sĕdēre, "seure".
Al llarg de la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats i els grans centres de població. Les ciutats antigues de l'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats. - Vegeu informació sobre la imatge
Un setge és l'acció militar consistent a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, al qual pot seguir-ne l'assalt, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatísĕdĭcum, "seient", derivat de sĕdēre, "seure".
Al llarg de la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats i els grans centres de població. Les ciutats antigues de l'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats.
Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua! (Informació de la imatge)
Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua! (Informació de la imatge)
Ricard Ustrell Garrido (Sabadell, 14 de novembre de 1990) és un periodista sabadellenc, director de la productora La Manchester Radiofònica. El setembre de 2022 va començar a presentar el programa Col·lapse, les nits de dissabte a TV3. Va ser director presentador del programa El suplement de Catalunya Ràdio entre 2014 i 2018, i del Planta baixa de TV3 entre 2019 i 2022. Paral·lelament, va ser col·laborador d'El Periódico de 2018 a 2020.