Vés al contingut

Portada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
775.195 articles
1.249 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

  • Article del dia
    Un setge és l'acció militar consistent a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, al qual pot seguir-ne l'assalt, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatí sĕdĭcum, "seient", derivat de sĕdēre, "seure". Al llarg de la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats i els grans centres de població. Les ciutats antigues de l'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats. - Vegeu informació sobre la imatge

    Un setge és l'acció militar consistent a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, al qual pot seguir-ne l'assalt, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatí sĕdĭcum, "seient", derivat de sĕdēre, "seure".

    Al llarg de la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats i els grans centres de població. Les ciutats antigues de l'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats.


  • Imatge del dia

    Imatge del dia

    La científica Chien-Shiung Wu el 1963

  • Projecte destacat
    Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua!
    (Informació de la imatge)

    Projecte destacat: Articles absents

    Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua!
    (Informació de la imatge)



Article del dia
Un setge és l'acció militar consistent a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, al qual pot seguir-ne l'assalt, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatí sĕdĭcum, "seient", derivat de sĕdēre, "seure". Al llarg de la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats i els grans centres de població. Les ciutats antigues de l'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats. - Vegeu informació sobre la imatge

Un setge és l'acció militar consistent a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, al qual pot seguir-ne l'assalt, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendició i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatí sĕdĭcum, "seient", derivat de sĕdēre, "seure".

Al llarg de la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats i els grans centres de població. Les ciutats antigues de l'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats.



Imatge del dia

Imatge del dia

La científica Chien-Shiung Wu el 1963

Projecte destacat
Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua!
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Articles absents

Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua!
(Informació de la imatge)



1 de juny

Txell Partal pren el relleu d'Assumpció Maresma com a editora en cap de VilaWeb.


29 de maig

El Sónar confirma 28 cancel·lacions d'artistes per la relació amb el fons d'inversió KKR, acusat de promoció d'assentaments israelians en Territoris Palestins.


29 de maig

Un tribunal egipci ordena tancar i expropiar el monestir de Santa Caterina del Sinaí, el més antic del món encara en funcionament, amb un mil·lenni i mig d'història.


29 de maig

Una vaga general convocada per exigir responsabilitats al govern de Carlos Mazón per la gestió de la gota freda de 2024 paralitza part del serveis del País Valencià.


Juliana Huxtable és una de les baixes confirmades pel Sónar 2025


Tendències


Avui fa 10 anys
Mor Maria Perxés Santomà, bibliotecària empordanesa (n. 1927).
Avui fa 40 anys
Avui fa 60 anys
Neix Larissa Lazútina, esquiadora de fons olímpica russa.
Avui fa 350 anys
Neix Scipione Maffei, historiador, epigrafista, paleògraf i dramaturg italià (m. 1755).