Pagina principala
|
![]() ![]() Vos in vedrinaL'Union di Republegh Socialist Sovietegh (in russ Союз Советских Социалистических Республик), cognossuda anca cont el nomm de Union Sovietega, Сов́етский Со́юз, l'è stada ona republega federala comunista del Eurasia. L'è nassuda el 30 de december del 1922 da la Russia Zarista e la borlada sgiò el 26 de december del 1991, despoeu de vess stada ona superpotenza. Al moment del sò deslenguament, la gh'aea 15 republegh che la feven su. La pussee granda l'era la RSSF Russa, che incoeu l'è la Russia. L'URSS l'era on paes monopartitegh: l'unegh partii accetaa l'era el Partii Comunista del Union Sovietega, traa innanz de on Segratari General e del Politburo. In del febrar del 1917, a Pietrograd, la gent la s'è volzaa su contra 'l Regim Zarista e l'è gnuu faa su on governa traa innanz del princip Georgij Evgen'evič L'vov e anch ona Duma. El 15 de marz el Zar Nicola II el s'è traa seruch, dopo che la gent l'ha volzaa i pugn. El 7 de magg i Bolsevich fan la parposta de dà 'l poder ai soviet di lavorador, e 'l se met insemma on governa provvisori traa innanz del Aleksandr Fëdorovič Kerenskij. El 7 de november del 1917, i comunista toeuven in pugn el Palazz d'Invern: a l'è la Rivoluzion de Otober, e'l vegn mettuu 'nsemma 'n governa provvisori traa innanz del Lenin. Quell governa chi 'l firma ona pas inscì de 'gnì foeura da la guerra e daggh l'indipendenza a di paes sota 'l controll del Zar. In del 1918 a'l nass l'Armada Rossa, che la fa veng al governa di comunista la guerra civila, indoa 17 govern hann combatuu per el controll del Paes, che la finiss in del 1921. Intant a l'è in vigor el sistema del comunism de guerra, rigida applicazion del comunism che la permett al Paes de soraviv a la guerra.
![]() ![]() Te 'l savevet che ...![]() La Gesa de San Sater a l'è una gesa parochial de Milan, propi arenta al Dom. A l'è stada voluda del Gian Galeazz Sforza e slargada del Lodovigh el Mor, che l'ha ciamad sgent de pussee paes a la soa Cort, e l'ha vist un noeuv dissegn ispirad al Bramant, e fada su in su 'n vegg sacell dedicad al San Sater del secol IV: a bon cunt, la gesa a l'è dedicada a la Madona, ma i milanes la ciamen domà San Sater: el so nucli pussee antigh a l'è stad volud de l'Anspert de Milan che 'l voleva un gesioeul dedicad al San Sater, al San Silvester e al Sant Ambroeus e la saria stada tirada su del secol IX. A l'è ben cognossud el so fals cor, oeuvera del Bramant, che l'è considerad vun di capolavor de la pitura de prospetiva renassimental: vist de la gesa el par profond squasi 10 meter, quand che in realtà a l'è de 97 centimeter. ![]() ![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Waray, Basch, Bass azer, Minangkabau, Tamil, Latin, Asturian, Ladin dolomitegh, Marathi, Ocitan ![]() ![]() Un proverbi a cas
"Al temp di castegn ol cul no 'l gh'ha ritegn" |
![]() ![]() Ocio!
![]() ![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
![]() ![]() Una vos de scriver![]() ![]() Cossa se po fà?
|