Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 77 162 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

L'Union di Republegh Socialist Sovietegh (in russ Союз Советских Социалистических Республик), cognossuda anca cont el nomm de Union Sovietega, Сов́етский Со́юз, l'è stada ona republega federala comunista del Eurasia.

L'è nassuda el 30 de december del 1922 da la Russia Zarista e la borlada sgiò el 26 de december del 1991, despoeu de vess stada ona superpotenza. Al moment del sò deslenguament, la gh'aea 15 republegh che la feven su. La pussee granda l'era la RSSF Russa, che incoeu l'è la Russia.

L'URSS l'era on paes monopartitegh: l'unegh partii accetaa l'era el Partii Comunista del Union Sovietega, traa innanz de on Segratari General e del Politburo.

In del febrar del 1917, a Pietrograd, la gent la s'è volzaa su contra 'l Regim Zarista e l'è gnuu faa su on governa traa innanz del princip Georgij Evgen'evič L'vov e anch ona Duma. El 15 de marz el Zar Nicola II el s'è traa seruch, dopo che la gent l'ha volzaa i pugn.

El 7 de magg i Bolsevich fan la parposta de dà 'l poder ai soviet di lavorador, e 'l se met insemma on governa provvisori traa innanz del Aleksandr Fëdorovič Kerenskij.

El 7 de november del 1917, i comunista toeuven in pugn el Palazz d'Invern: a l'è la Rivoluzion de Otober, e'l vegn mettuu 'nsemma 'n governa provvisori traa innanz del Lenin.

Quell governa chi 'l firma ona pas inscì de 'gnì foeura da la guerra e daggh l'indipendenza a di paes sota 'l controll del Zar.

In del 1918 a'l nass l'Armada Rossa, che la fa veng al governa di comunista la guerra civila, indoa 17 govern hann combatuu per el controll del Paes, che la finiss in del 1921. Intant a l'è in vigor el sistema del comunism de guerra, rigida applicazion del comunism che la permett al Paes de soraviv a la guerra.


(Innanz)

Te 'l savevet che ...

La Gesa vìsta de via Turin

La Gesa de San Sater a l'è una gesa parochial de Milan, propi arenta al Dom.

A l'è stada voluda del Gian Galeazz Sforza e slargada del Lodovigh el Mor, che l'ha ciamad sgent de pussee paes a la soa Cort, e l'ha vist un noeuv dissegn ispirad al Bramant, e fada su in su 'n vegg sacell dedicad al San Sater del secol IV: a bon cunt, la gesa a l'è dedicada a la Madona, ma i milanes la ciamen domà San Sater: el so nucli pussee antigh a l'è stad volud de l'Anspert de Milan che 'l voleva un gesioeul dedicad al San Sater, al San Silvester e al Sant Ambroeus e la saria stada tirada su del secol IX.

A l'è ben cognossud el so fals cor, oeuvera del Bramant, che l'è considerad vun di capolavor de la pitura de prospetiva renassimental: vist de la gesa el par profond squasi 10 meter, quand che in realtà a l'è de 97 centimeter.

(Va inanz...)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Waray, Basch, Bass azer, Minangkabau, Tamil, Latin, Asturian, Ladin dolomitegh, Marathi, Ocitan

Un proverbi a cas

"Al temp di castegn ol cul no 'l gh'ha ritegn"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?