Pagina principala
|
![]() ![]() Vox ind la vedrina![]() El 4 de dicember del 2016 in Italia gh'è staa on referendum per confermà o scassà la Reforma costituzionala Renzi-Boschi, approvada dal Parlament el 12 de april del 2016, cont i «disposizion per superà el bicameralism paritari, el sbassà el numer di parlamentar, el contegnì el cost del fonzionà di istituzion, la sopression del CNEL e la revision del titol V de la part II de la Costituzion». Vist che l'è staa approvaa da men di 2/3 di Deputaa e di Senator, l'è staa faa on referendum, primma su richiesta di parlamentar, e poeu cont i firm del Comitaa per el Sì, l'unegh ad avè superaa i 500'000 firm necessari per fà el referendum. In di primm mes de la Reforma la gh'aveva on bon gradiment in l'elettoraa, ma dopo del primm trimester del 2016 el s'è sbassaa fiss, anca grazia a la personalizzazion del referendum del premier italian Matteo Renzi, che l'ha dii che l'era pront a dimettès se 'l perd el referendum. A la fin el referendum l'ha vist 'n affluenza volta de bon (68% in Italia, 65% cont el vot di italian a l'estero), e 'l Popol l'ha scernuu de scassà la reforma. A favor de la reforma, inveci, el vot di italian in di Stat forest, on vot assee contestaa, sia in di modalità postal, cont on ricors daa su de l'Antonio Guadagnini, sia per ona lettera de propaganda rivada insemma, in d'on quaj cas, a la scheda e per di problema per i reppresentant de lista del no, segnaa per el sì e donca tegnuu foeura per ona quaj ora di segg speciai. In d'on descor a mizanocc e mezza del 5 de dicember el Matteo Renzi l'ha recognossuu la sconfitta e l'ha annonziaa i sò dimission, dopo avè ciappaa tutta la responsabilità politega de la sconfitta e avè rengraziaa i elettor e quej di comitaa per el sì. (Va inanz) ![]() ![]() A l' savivet qe ...![]() El gat cont i strivai (todesch: Der gestiefelte Kater; franzes: Le Maître chat ou le Chat botté) l’è un cunt de fade europee che el parla de un gat gabolista che el dœuvra la sò drollaria per gadegnà podé, daner, e ancasì la man de una prenzipessa in mariozz per quell povaretin del sò padron. La version pussee veggia del cunt l’è del Sgiovann Franzesch Straparolla de Carevasg, che l’ha miss sgiò ind el sò I nocc piasevele intra el 1550 e el 1553 cont el titel de El Constantin fortunad. Tamen, la version pussee famosa e cognossuda la resta semper quella del Charles Perrault. A la mort de un vegg morner, tut quell che el gh’ha el ven spartid sgiò intra i sò trii fiœui: el pussee grand l’eredita el molin, quell de mez l’asen e el pussee sgioven el gat. Con gnanca un tollin in sacoccia e senza savé cossa fàssen del gat, el fiœul sgioven el pensa de majàssel, ma, de bot, el gat el taca a parlà e lu el capiss de havégh denanz una bestia strasordenaria. In scambi de una borsa e de un para di strivai, el gat el decid de vutà el padron a deventà scior. Per fàll, el ciapa un donell ind el bosch e ghe l’ofriss al rè per cunt del sò padron, che l’introdus coma el “marches de Carabà”. Per devers mis, el seguta a indà ind el bosch a cascià per portàgh al rè di bestie salvadeghe coma cadò. (Va inanz) ![]() ![]() Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes. ![]() ![]() Un proverbe a cas
"A Milan, anca i moron fann l'uga" |
![]() ![]() Ocio!
![]() ![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nosts Cinq Pilaster i è:
![]() ![]() Una vox de scriver![]() ![]() Cossa s'pœl far?
|